Hi havia una
vegada, unes joves que perseguien el seus somnis amb anhel. Hi havia una vegada
una història repleta de llums i ombres.
Això era que era,
un futur desolador.
Com a molts
contes, la història d´aquestes joves havia començat des de primeries d’edat. La
seua educació, moltes vegades qüestionada, va assolir en elles crear eixe
dubte, eixe interés que les motivaria per a seguir formant-se, creure que el
seu futur triat a l´atzar les guiaria pel bon camí, però, de nou, les innocents
van caure en les xarxes de les mentides.
Mentides que estan
i estaran al llarg de tots aquells anys d´esforç i dedicació, al llarg del
somni etern per culpa d´un sistema que ens menysprea i ens ignora.
Què futur ens
espera? Estem preparats per a enfrontar-nos a la realitat?
Vam creure que el
món ens oferia milers de possibilitats, vam creure que les decisions eren les
correctes però les equivocacions van colpejar amb ràbia derrocant la poca esperança
que ens quedava.
Vam passar a nomenar-se les joves de la rebel·lió. Homes i dones que lluitaven
pels seus drets, per somnis que molts altres intentaven silenciar.
Amb cert temor eixim als carrers, alcem les banderes que ens representen, símbols de tolerància i una visió esperançadora i sens dubte, després de tantes batalles perdudes, tantes falses promeses recuperem allò que tant se'ns va arrabassar. La lluita era un procés i ara, per fi, som les propietàries del nostre destí.
Derrotem murs i atacs a la nostra
nova societat, a la nostra cultura, a la nostra llengua, al nostre nou món i
així, vam demostrar a tots aquells els quals ens feien nomenar la generació
dormida que estaven equivocats. Què la rebel·lió pels nostres drets havia
començat i ningú ni res ens detindria.
Llavors vam aprendre, vam aprendre que formàvem part d'un món que a dia a dia ens rebutjava però no per açò ens donaríem per vençudes, que la lluita seguiria any rere any, que la revolució havia arribat i no es detindria en molt temps i que el llegat que deixem, al llarg dels anys romandria en lloc segur.
Llavors vam aprendre, vam aprendre que formàvem part d'un món que a dia a dia ens rebutjava però no per açò ens donaríem per vençudes, que la lluita seguiria any rere any, que la revolució havia arribat i no es detindria en molt temps i que el llegat que deixem, al llarg dels anys romandria en lloc segur.
Això era que s'era, una autentica
generació, una autentica evolució.
Ilustración por Javi Gamez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario